Francesc Català-Roca: la llum de l’instant

Francesc Català-Roca: la llum de l’instant

Si hi ha algun fotògraf nostre que sigui reconegut i valorat aquest és el ja desaparegut  vallenc Català- Roca. I no és per menys, al meu modest entendre les seves fotografies són alhora art i alhora un testimoniatge històric, és a dir, que salvant les distàncies, aquesta exposició a la Pedrera em van recordar en algun cas les exposicions del CCCB dels premis de fotografia periodística FotoPress  a nivell internacional; sols que l’època d’aquesta exposició es basa en els 50 i 60,i en blanc i negre, com li agradaven a l’artista, que fins els 70 no va implantar el color a la seva obra.

Aquesta exposició a la Pedrera, val la pena, per molts motius: un d’ells és que és gratuïta, com totes les que fan l’obra social de la caixa que la subvenciona, d’altra banda perquè pot agradar a un sector amplíssim de públic, i finalment perquè és molt didàctica, un gran Facebook de la història i costums  i d’una Espanya profunda de l’època a la primera part,- la més abundant- i una petita mostra arquitectònica amb una tècnica elaborada d’edificis singulars,  a la segona.

Els personatges dels retrats, molts anònims i alguns cèlebres, tenen tanta força que parlen per si sols. Català- Roca capta instants de la realitat i capta la llum del moment en el seu zenit. Quin mestratge!

Defensor de la naturalitat, del carrer enfront de l’estudi, de la llum natural enfront del flaix,  cada fotografia parla per si sola, la nuesa de text centra més el missatge d’una obra potent, sòlida, històrica en l’època i en cada història personal individual, anònima però alhora representant d’un col·lectiu.

És sols una petita mostra, d’una obra extensíssima, i hi és representada la part més costumista, l’anomenada tendència neorealista, ja que la proximitat del fotògraf als moviments d’avantguarda de l’època eren evidents, com el palpable seguiment fotogràfic que va fer de la tasca creativa i l’obra de Joan Miró.

Llibres, revistes, cartells de cinema, tot un món d’il·lustració amb l’art fotogràfic que ens deixà un llegat inestimable, en part gestionat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya(COAC) a instàncies dels fills, hereus i propietaris. Bé! Menys patir, com en altres casos d’algun fotògraf català que tots tenim en ment .