Divendres passat vaig veure al Poliorama Petits Crims Conjugals d’ Eric-Emmanuel Schmitt sota la direcció del també actor Xicu Masó i amb traducció del nostre reconegut dramaturg Sergi Belbel, actual director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
Tot i que jo ja sabia més o menys allò que anava a veure: un duel interpretatiu entre el Madaula i la Conejero, mitjançant una història d’una parella, d’un matrimoni que es sustenta, -com tants-, enmig d’aparences, de veritats ocultades, de mentides pietoses i de cabòries imaginatives.
Tot i així, l’obra en conjunt, abans i després, no ha deixat de sorprendre’m agradablement.
El diàleg : una verdadera delícia, ens els primers moments no podia parar de somriure i després d’emocionar-me davant la contundència de les “veritats” que al capdavall es destapen.
La realitat és deformada sovint per la ment, , les idees acostumen a dur-nos a malformacions de la realitat i ens aboquen a estats il•lusoris inquietants i malaltissos.
La incomunicació, i les falses imaginacions aboquen el matrimoni al fracàs, i s’hi afegim les mentides, per pietoses que siguin, els dos móns poden esdevenir irreconciliables.
Realment és una reflexió filosòfica la que em va provocar l’obra, i ni que dir que els protagonistes em van encisar.
En sortir i investigar un xic sobre l’autor, me n’adono que l’ Eric-Emmanuel Schmitt, és autor, a més de “El Llibertí” un vodevil filosòfic sobre Diderot, sinó també que també és l’autor d’una altra obra teatral que també em va agradar molt “Les variacions enigmàtiques”, i com a cirereta també és el guionista l’exquisit film amb Omar Sharif : “Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran “( una obra que jo posaria de visió gairebé obligada per als nostres adolescents). I d’una altra pel•lícula “Odette Toulemonde”, una comèdia que es basa sobre la reflexió de la felicitat.
Aquest autor d’extensíssima obra resulta que és un filòsof centrat també en la conciliació de les diferents religions i diverses cultures: un crac!!
M’he fet seguidora d’un coetani que pensa moltes coses com jo, i que té la genialitat de saber-les expressar fent-ne obres d’art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada