dimecres, 23 de febrer del 2011

LLIBERTAT O MORIR!!



                                                                                                                Foto: Rosa Subirachs



Quan vaig veure per la tele a aquell home estirat a la plaça Tahuir d' El Caire, ho vaig entendre tot.


Jo també em vaig veure postrada al meu llit, clamant al cel: "Llibertat o morir!".

Les tiranies, més o menys encobertes, els dominadors, els dictadors existiran sempre, mentre nosaltres no siguem capaços de cridar, de ser insubmisos.

Què hi ha més important que sentir-se persona? Què hi ha més important que reclamar els nostres drets humans?

La llibertat no es compra, la llibertat no es ven. La llibertat ens és inherent,

Sovint les persones per un plat de llenties, per unes paraules boniques, per uns ideals, per unes idees religioses, i sobretot per por, molta por... sovint hem deixat ,doncs, de ser persones per a passar a ser objectes d'un essers poc evolucionats, d'uns essers que estan posats en aquest món per a provocar-nos, damunt d'una superestructura aparentment inassolible.

Si són humans com nosaltres, s'equivoquen, i seran més o menys forts, tindran més o menys poder, però...
seran homes i dones i per tant iguals a nosaltres.

Nosaltres tenim el dret i el deure de reclamar allò que és nostre, poden passar anys, podem perdre moltes vegades, hi podem deixar la vida...

Però, els nostres drets són a dins nostre. Fem-los escoltar!  Fem-nos escoltar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada