Un sopar de compromís, una comèdia agredolça a la Muntaner

Cinc dones en un encontre amb regust de la sèrie Sexe a Nova York a la valenciana, es despullen entre bambolines i ens mostren les seves inquietuds, les seves misèries, el seu verdader jo.
L’obra resulta fresca, divertida i alhora amb un toc existencial amarg.
A banda del text, que és molt interessant, la dramatúrgia narrativa és moderna amb freqüents flashbacks .
Cada dona té un moment propi de narradora individual, com si estigués fora de l’escena i en un espai atemporal; aquesta és l’autèntica força dramàtica de l’obra. També és colpidor un altre efecte amb la mateixa tècnica narrativa, però sense paraules, on cada dona és sotmesa a tractaments mèdics específicament femenins: exàmens ginecològics, dius, mamografies, cirurgies estètiques... Cal esmentar que les protagonistes ronden els quaranta anys, per la qual cosa tenen una problemàtica específica.
Tot plegat, una bona reflexió sobre el món femení de dones de quaranta anys amb diferents prototips: ( la soltera lliure i arriscada, la casada que li costa compaginar la seva vida laboral i familiar, la mestressa de casa aparentment benestant i feliç, la que viu la doble moral amb el seu cunyat i la política divorciada ).
A més de la vàlua específica de l’obra, val la pena anar a veure l’obra per gaudir de la Companyia Teatre Micalet, amb el mateix nom de la sala de teatre de València que van adquirir i reformar per a representar-hi obres totes en valencià com a llengua de transmissió; una verdadera perla per als temps que corren a la capital del País Valencià.
D’altra banda, m’agradaria destacar que ahir, al teatre em vaig trobar amb el director teatral (i abans actor) Josep Maria Mestres, conegut meu des de la infantesa, el qual després de felicitar-lo per la seva darrera obra al Nacional: La casa dels cors trencats Bernard Shaw, em va comentar que d’aquí uns quinze dies estrenarà una obra d’Oscar Wilde al Goya.
Espero anar-hi, , i no perquè sigui el noi de Calaf que participava als pastorets o ens portava els pastissos de la seva pastisseria familiar , sinó que per a mi els muntatges teatrals d’en Josep Maria Mestres són sinònims de qualitat garantida.