La Vida por delante - La vie devant soi- d'Emile Ajar (pseudònim de l'escriptor Romain Gary).
Aquesta obra, va ser guardonada amb el premi Goncourt l'any 1975,
Josep Maria Pou aquest cop ha tingut un gran encert en triar un text proper i universal, és a dir unes temàtiques de sempre desplegades amb la senzillesa de les grans obres.
La tolerància i l'amor entre Madame Rosa, una exprostituta jueva i en Momo, un nen d'origen musulmà, acollit per ella com a pensionat, resulta impressionant. Més enllà de qualsevol etiqueta, de qualsevol religió, existeixen aquests dos éssers que s'estimen de debò i es necessiten l'un a l'altre.
És la societat qui té prejudicis, no ells; és la societat qui etiqueta Madame Rosa com a "vella",curiosament es parla d'una edat voltant a la seixantena,que és l'edat real de l'actriu Concha Velasco,però a l'època en què estava situada l'obra (després de la 2a guerra mundial, ja que Madame Rosa és una supervivent d’Auschwitz) llavors, doncs,una persona resultava vella a aquesta edat, i no parlem ja del clixé sobre la bellesa física.
El tema de l'eutanàsia, el fet de poder dignament també surt a l'obra, de forma espontània,intuïtiva, en Momo sap que és allò que necessita Madame Rosa, sense hipocresies, ni prejudicis morals.
Finalment una colpidora escena final du la mort, la del cos de Madame Rosa i la de l'ànima de Momo que no vol viure sense ella.
Una interpretació magistral de Concha Velasco i una no menys brillant aportació del per a mi desconegut Rubèn de Eguia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada